Procopia

"Cada año en mis viajes hago alto en Procopia y me alojo en la misma habitación de la misma posada... Estoy seguro de que la primera vez no se veía a nadie... Al cabo de un año eran tres sobre el murete, y al regresar vi seis, sentados en fila, con las manos sobre las rodillas... Cada año, apenas entraba en la habitación levantaba la cortina y contaba algunas caras más... Se asemejan, parecen amables... Pronto vi todo el puente lleno de gentes de cara redonda, en cuclillas porque ya no tenían más lugar para moverse... Finalmente este año, al levantarse la cortina, la ventana sólo encuadra una superficie de caras... El cielo mismo ha desaparecido. Más vale que me aleje de la ventana".

Las ciudades invisibles
Procopia (Fragmentos)
Italo Calvino

lunes, 27 de junio de 2011

L'hora del lector i Miquel Barceló



Les coses autèntiques deurien ser eternes... Ahir va ser el darrer programa de L'hora del Lector, amb un final de traca major amb l'entrevista que Emili Manzano li va fer a Miquel Barceló. El programa de la setmana passada no va ser menys amb Juan Marsé, un altre festa.

Jo com Tornasol em lamento de tot plegat. Els trobaré molt a faltar. Gràcies per tantes lecturines a una lletraferida

..., i perquè no? El programa "Polònia" va fer un esqueix per acomiadar-se de LHDL fa un parell de setmanes, no té desperdici i val la pena linkarlo aquí

viernes, 10 de junio de 2011

Lo gat


"Lo gat"

Obra gràfica. Serigrafia i cosit
2010 

Acudit lleidatà:

En un poblet petit de les comarques de Lleida, un pagés s’acosta a la botigueta del poble, en un dia d’hivern, amb una gelada de tres parells de nassos, i un fred, que te'n podries riure tu, de Sibèria.

- Manel!. Vull que em vengues una bosseta d’estes que son de goma i s'hi posa aigua calenta dintre per escaufar lo llit i tindre los peus calents.

-Collona Ramonet!. Quina mala sort, just aquest matí he venut la
derrera a la Maria dels cal Coixo.

-Cagondéu, Manel, i que foto io ara, amb lo fred que fot per la nit?

-No et preocupes, home. Ja et dixaré lo gat.

-Lo gat?

-Lo meu gat que és grassonet... Tu te'l fots als peus, dins lo llit, i voràs quina calforeta que et done tota la nit. Lo dimarts que vé ja tindré més bosses, i m’el tornes.

-Bueno, bueno, gràcies Manel.

Total que En Ramonet arramba amb lo gat i cap a casa que hi falta gent! L’endemà, ja em tens En Ramonet, amb el gat sota el braç, la cara plena d’esgarrinxades, cap a la botigueta d'En Manel.

-Manel! Vinc a tornar-te lo collons de gat!. Ja te'l pots fotre per lo
cul!. Mira com m’ha deixat, lo malparit!

-Però Ramonet! Qué t’ha passat?? Si és la mar de manso!

-Manso? Càgon lo déu que'l va parir!!! L’embut encara lo va aguantar, però quan li vaig començar a abocar l’aigua calenta...

domingo, 5 de junio de 2011

50 anys



"50 anys"
2011

Álbum de fotos formato acordeón con tapa suelta. En la tapa superior se ha practicado una ventanilla para insertar una foto. Este álbum se guarda en un estuche especial abierto que se va recogiendo sobre si mismo. Se ha utilizado papel Arches de 150 gr. donde se han impreso las fotos y tela guaflex color verde botella. El cierre tanto del álbum como del estuche son cintas de raso en color granate.