"Cada año en mis viajes hago alto en Procopia y me alojo en la misma habitación de la misma posada... Estoy seguro de que la primera vez no se veía a nadie... Al cabo de un año eran tres sobre el murete, y al regresar vi seis, sentados en fila, con las manos sobre las rodillas... Cada año, apenas entraba en la habitación levantaba la cortina y contaba algunas caras más... Se asemejan, parecen amables... Pronto vi todo el puente lleno de gentes de cara redonda, en cuclillas porque ya no tenían más lugar para moverse... Finalmente este año, al levantarse la cortina, la ventana sólo encuadra una superficie de caras... El cielo mismo ha desaparecido. Más vale que me aleje de la ventana".
Las ciudades invisibles Procopia (Fragmentos) Italo Calvino
El gyotaku és una tècnica japonesa d'il·lustració. A
Mercabarna es du a terme un projecte artístic que la utilitza per
captar la imatge de les varietats que s'hi comercialitzen.
Unes 400 tones de peix passen diàriament per
Mercabarna. En aquest mercat central del peix, s'hi poden trobar més de
setanta espècies, algunes ben conegudes i populars i d'altres més
inusuals o exòtiques. Des de fa uns mesos, Victòria Rabal passeja entre
els majoristes. No es dedica ni a la venda de peix ni a l'hostaleria. És
directora del Museu Molí Paperer de Capellades i desenvolupa un
projecte artístic sobre peixos. Estudiant tipus de paper japonesos va
descobrir la tècnica anomenada "gyotaku" i està elaborant un catàleg de
les varietats que es comercialitzen a Mercabarna.
La paraula
gyotaku està formada per "gyo", peix, i "taku", fregar. Consisteix a
entintar el peix, en aquest cas una orada, amb tinta xinesa. Després de
retirar la tinta sobrant, es posa damunt del peix un paper d'alta
qualitat. Després es pressiona amb les mans i així es captura el relleu
de l'animal. El tipus de paper és essencial i aquest el fabriquen uns mestres paperers de la població d'Aoya.
El gyotaku s'utilitzava
al Japó en algunes peixateries per mostar els peixos que tenien a la
venda i els seus preus. Les imatges es retiraven a mesura que els peixos
es venien. També s'utilitzava per guardar el record de grans captures i
ara s'ha popularitzat enrte els pescadors esportius.
La tècnica no és excessivament complicada, tot i que sempre hi ha peixos més difícils que altres.
Victòria Rabal, dir. Museu Molí Paperer Capellades:
"Els
peixos que costen més són els que són més arrodonits i sobretot la cara
és la part més difícil de fer perquè si es mou una mica el paper queda
desvirtuada la fesomia del peix. I els que són més espectaculars sempre
són els plans: les bruixes, el gall, el rèmol... I les toynines o així
també són difícils perquè en no tenir escates la pell es fa més difícil
d'imprimir."
En el seu projecte, Victòria Rabal ha comptat amb
l'assessorament de Jordi Lleonart, de l'Institut de Ciències del Mar.
Amb les imatges es farà una exposició a Mercabarna i en una galeria, i
el catàleg contindrà un preàmbul de Lleonart. Des del punt de vista
científic, el gyotaku no pot suplir la il·lustració naturalista, però
pot servir com a eina divulgativa.
Jordi Lleonart, biòleg pesquer ICM:
"Pot
ser molt útil de cara a la divulgació per donar a conèixer les espècies
marines que no es veuen habitualment, és com una fotocòpia. Aleshores,
en algunes espècies reflecteix molt bé l'aspecte, la forma, com li deia a
la Victòria, l'ànima del peix, no?".
L'exposició i el llibre
acostaran al públic les característiques dels peixos. I mostraran, una
vegada més, la fructífera relació entre art i ciència.
Espacio dedicado a la obra gráfica y creación artística diversa , donde tienen cabida todos los acontecimientos relacionados con la cultura en general.
