Gyotaku

Gyotaku: capturar l'ànima dels peixos

Un reportatge de Xavier Duran i Alfons Casado

(Victoria Rabal directora del Museu Molí Paperer de Capellades explica en un reportaje en TV3 la técnica del Gyotaku)

El gyotaku és una tècnica japonesa d'il·lustració. A Mercabarna es du a terme un projecte artístic que la utilitza per captar la imatge de les varietats que s'hi comercialitzen.

Unes 400 tones de peix passen diàriament per Mercabarna. En aquest mercat central del peix, s'hi poden trobar més de setanta espècies, algunes ben conegudes i populars i d'altres més inusuals o exòtiques. Des de fa uns mesos, Victòria Rabal passeja entre els majoristes. No es dedica ni a la venda de peix ni a l'hostaleria. És directora del Museu Molí Paperer de Capellades i desenvolupa un projecte artístic sobre peixos. Estudiant tipus de paper japonesos va descobrir la tècnica anomenada "gyotaku" i està elaborant un catàleg de les varietats que es comercialitzen a Mercabarna.

La paraula gyotaku està formada per "gyo", peix, i "taku", fregar. Consisteix a entintar el peix, en aquest cas una orada, amb tinta xinesa. Després de retirar la tinta sobrant, es posa damunt del peix un paper d'alta qualitat. Després es pressiona amb les mans i així es captura el relleu de l'animal. El tipus de paper és essencial i aquest el fabriquen uns mestres paperers de la població d'Aoya.

El gyotaku s'utilitzava al Japó en algunes peixateries per mostar els peixos que tenien a la venda i els seus preus. Les imatges es retiraven a mesura que els peixos es venien. També s'utilitzava per guardar el record de grans captures i ara s'ha popularitzat enrte els pescadors esportius.

La tècnica no és excessivament complicada, tot i que sempre hi ha peixos més difícils que altres.

Victòria Rabal, dir. Museu Molí Paperer Capellades:
"Els peixos que costen més són els que són més arrodonits i sobretot la cara és la part més difícil de fer perquè si es mou una mica el paper queda desvirtuada la fesomia del peix. I els que són més espectaculars sempre són els plans: les bruixes, el gall, el rèmol... I les toynines o així també són difícils perquè en no tenir escates la pell es fa més difícil d'imprimir."

En el seu projecte, Victòria Rabal ha comptat amb l'assessorament de Jordi Lleonart, de l'Institut de Ciències del Mar. Amb les imatges es farà una exposició a Mercabarna i en una galeria, i el catàleg contindrà un preàmbul de Lleonart. Des del punt de vista científic, el gyotaku no pot suplir la il·lustració naturalista, però pot servir com a eina divulgativa.

Jordi Lleonart, biòleg pesquer ICM:
"Pot ser molt útil de cara a la divulgació per donar a conèixer les espècies marines que no es veuen habitualment, és com una fotocòpia. Aleshores, en algunes espècies reflecteix molt bé l'aspecte, la forma, com li deia a la Victòria, l'ànima del peix, no?".

L'exposició i el llibre acostaran al públic les característiques dels peixos. I mostraran, una vegada més, la fructífera relació entre art i ciència.

* (Más información sobre la técnica del Gyotaku)